Arriba la vesprada,
el temps s'atura dins de mi.
Mirant-me les onades,
sóc jo l'home més feliç.
Ets la cosa més bonica
que els meus ulls veuran mai més.
I desitjo que la vida amb tu
transcorri lentament, transcorri lentament.
I no tinguem pressa, ningú espera
digue'm que això nostre és etern,
que viatjarem per les estrelles
i travessarem el firmament.
Les distàncies mai seran prou llargues,
tot el que desitgi el pensament
serà nostre, només ho hem de creure,
i el futur esdevindrà present.
Amb tu sempre, sense tu mai.
Si mai et giren l'esquena,
si ningú et fa mai mal
curaré jo les ferides
perquè tornis a estar a dalt.
Tu m'estires, jo t'estiro,
així formem un bon equip,
i en moments que ho deixaries tot,
et miro i ho entenc: t'estimo eternament.
Beure de la font de la certesa
de saber en tot temps que ens estimem
ens farà tan forts que ens farà lliures
per continuar el viatge eternament.
Amb tu sempre, sense tu mai.
