He trobat la cançó
a la boca del meu poble,
aquell que comença a Xàtiva
i m'ha dut la veu de Filio.
He passat per Vilafranca
on he crescut amb els companys,
i he tornat a la meva vall,
a les arrels, amb els records.
L'aigua fosca d'aquest riu
m'ha ensenyat a respectar-lo,
a entendre què vol dir amor,
i també tenir enemics.
Estimo tant la font
que sovint canto per ella,
com tot allò que vull
i necessito per aprendre.
La cançó em salvarà com un escut
i cantaré amb la veu
d'aquells a qui no deixen dir res.
He trobat una amiga
en la cançó,
que m'acompanya
i m'alimenta les raons.
L'amiga que no s'asseu
davant d'aquells
que parlen amb la boca plena
i tenyeixen el futur de submissió.
Ella m'ha alimentat
fins despertar-me,
i no hi haurà treva
en aquestes veus i el cant.
Et dono una cançó
per tot el que comença,
i posaré a les teves mans
el valor, la il·lusió i un somriure.
La cançó em salvarà com un escut
i cantaré amb la veu
d'aquells a qui no deixen dir res.
Per tots aquells companys que m'han robat,
i en el combat han perdut vida...
però tornaran.
