No, no company,
no és hora encara
d'alçar el teu got a la taverna,
cal esperar que a porta oberta
sigui tothom qui pugui beure.
Hem passat tants i tants dies
absents de tot raig de sol
que avui quan despunta l'alba
voldríem apressar el jorn,
però no, són molts encara
que passen nits de tristor
Amb un farcell de paraules
perquè tu ofeguis el clam,
t'oferiran esperances
tot recordant el passat,
però no, no el vulguis vendre
el somni que has forjat
Cal que siguem tots a taula
per alçar els vasos, companys,
i començar nova història
on ja no imperi la sang,
ni la set de venjança,
sinó la més vera pau.
Llavors company, llavors companya,
quan siguem tots que puguem beure,
als quatre vents i a porta oberta,
brindarem fort a la taverna.
