A vegades magrada pensar que demà sacaba el món.
I és que em fa estar tranquil pensar que arriba locàs de la humanitat.
Que vivim en una nau, que no ho veus?
Sestà enfonsant! No hi ha temps per viure.
Potser a tú et pot semblar extrany, potser no ho has provat mai...
Veig les coses diferents, amb una gran serenitat...
Ja no cal seguir lluitant, ja no cal pensar més en supervivència.
Notes que vas perdent pes i de sobte et veus flotant per entre finestres!
Descarregues tot el cap i disfrutes del que fas.
Davant daquest gran moment, reflexiones dintre teu, i plores.
Despedir-se de tothom i reunir-te amb la gent que més estimes.
Valorant què té valor, important allò que té més importància.
Despertar-se de bell nou, per tornar a aixecar el vol!
Cla cla cla, cla cla cla...
Cla cla cla, cla cla cla...
Adéu Núria adéu, adéu Núria adéu.
Demà, demà nou puc quedar!
