Com una mà,
la vida estesa
al teu davant.
A tu es lliurava
sense malícia.
Tot aquell temps
t'havia fet
com una mà
la vida estesa.
Et capbussaves
de ple, turgent
enmig dels altres,
i xop de món
et veies viu.
Vint anys de temps,
que són no res
-diuen els savis-,
i aquella mà
anà tancant-se
molt lentament
però obstinada.
Retruny ben fort
allò que abans
en deien ànima,
creure no vol
el que el teu cos
avui constata,
exasperada
i aïrada
no es resigna;
espera encara
l'esclat potent
d'aquesta vida.
Segura està.
