Un bell somni m'ha deixat a les portes de ciutat
dono voltes per muralles, el sol crema i jo tinc fred.
El meu somni és la princesa i una vida al seu costat.
Jo somnio, però no puc obrir les portes de ciutat.
Un diable en té les claus.
Li trucaré i em vendré.
El diable m'ha donat les claus de les portes i una cançó.
La cançó és per la princesa, conjur d'amor, m'ha d'estimar.
Un cop dins de la ciutat veig la torre on s'està.
Treu el cap per la finestra i em penjo dels seus ulls.
Ella té rínxols als cabells,
i en una galta una Lluna.
Li he fet sentir la cançó i a l'ermita he entrat.
l'antic ciri s'ha banyat a les aigues del seu llac.
Si pogués jo li diria que el diable em té per ell.
Que jo sóc una mentida, però que el meu cor és sincer.
Aviat veurà la falsedat,
em deixarà i la perdré.
He quedat amb el diable vull desfer el maleït tracte.
Sé que ella m'estimaria tal com sóc i sense enganys.
Però el diable m'ha negat deixar-me ser de veritat.
I ara espero la bondat de la princesa de ciutat.
No vull morir lluny, lluny, lluny, del seu costat,
volaré fins la torre de ciutat.
No vull morir lluny, lluny, lluny, del seu costat,
volaré fins la torre de ciutat.
La-ra-ra...
