Si aneu amb molta vista i compreneu els mots
de les endevinalles que cantarem per a tots,
veureu com d'istes istes, al món no n'hi ha pocs,
poseu-vos a la llista, cobriu el vostre lloc.
Em diuen ista, ista, no em queixo mai de res,
ni que em tapin la boca o em clavin un revés
i tant si és blanc com negre a tots els dic: "Amén",
que jo no vull problemes i sóc d'on bufa el vent.
Em diuen ista, ista, perquè sóc general
i crec que és amb les armes que s'aguanta el de dalt.
Quan l'aviram s'esvera li pego cop de pal
i fins i tot em donen el Nobel de la Pau.
Em diuen ista, ista, no vull ser violent,
tot i que el que m'envolta no més indiferent.
No vull guanyar les guerres amb sang, foc i fusells,
jo vull trencar cadenes fent dejuni als budells.
Em diuen ista, ista, i menjo ceballots
quan s'acaben les cebes, tot i que tinc pebrots
i dels colors del Barça, molt ufanós n'estic
i amb faixa i barretina arreu vaig fent país.
Em diuen ista, ista, i sé que no som pocs
els que volem pa amb oli, els que rebem els cops.
Cregueu que a gota a gota podrem fer vessar el got
i arribarà aquell dia que ho compartirem tot.
