Asseguda al costat d'un llit estrany ella es mira
d'una capsa cansada de guardar fotografies
les mirades d'uns nens que riuen, ben aferrats
a una dona amb la fesomia que de segur li és familiar.
Cap al tard quan a baix van arribant les visites
ella posa la ràdio forta i fa com qui té amigues.
El fill gran la trucava, però ara ella no hi sent;
la petita amb tanta canalla no té temps.
Gent gran,
procurant no fer nosa,
tirant amb poca cosa.
Els reis els portaran per Nadal
reuma i soledat
com cada any,
cada any.
Amoïnada perquè no troba enlloc les sabatilles
pensa que necessita més petons i menys pastilles.
En veu alta recorda coses i parla amb ell
que l'escolta des de la vall del riu vermell.
Gent gran,
procurant no fer nosa,
tirant amb poca cosa.
Els reis els portaran per Nadal
reuma i soledat
com cada any,
cada any.
Gent gran,
procurant no fer nosa,
tirant amb poca cosa.
Els reis els portaran per Nadal
ben embolicat
reuma i soledat
com cada any,
cada any.
Gent gran,
procurant no fer nosa,
tirant amb poca cosa,
procurant no fer nosa.
