Veig, veig, veig, veig ...
Què, què, què, què ...
Ei, ei, ei, ei ...
Au, au, au, au ...
Ep, ep, ep, ep ...
A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ...
He vist un rei!
Ha vist un què?
He vist un rei.
A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ...
Un pobre rei que plorava,
muntat dalt d'un cavall,
i tant i tant plorava,
que feia un xaragall.
Ai, pobre rei!
I el pobre cavall què?
Eh! eh! eh! eh!
He vist un duc!...
Ha vist un què?
Un duc.
A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ...
Un pobre duc que plorava,
perquè plorava el rei,
i tant i tant plorava,
que semblava ...
Semblava què?
Que ja semblava un peix.
Ai, pobre rei!...
I el pobre cavall què?
Eh! eh! eh! eh!
He vist un bis.
Ha vist un què?
Un bisbe.
A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ...
Un bisbe que plorava,
perquè plorava el duc,
perquè plorava un rei,
que perdia ...
Perdia què?
Que perdia el remuc!
Ai, pobre rei!...
I el pobre cavall què?
Eh! eh! eh! eh!
He vist un ric.
Ha vist un què?
He vist un ric.
A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ...
Un pobre ric que plorava
perquè plorava el duc
i el bisbe que plorava
pel pobre rei ...
Pel pobre, què?
Pel pobre rei xaruc.
Ai, pobre rei!...
I el pobre cavall què?
Eh! eh! eh! eh!
I el ric, i el bisbe,
i el duc, i el rei xaruc,
que tant i tant ploraven:
perdien el remuc.
Ei! I nosaltres què hem de fer?
això, això ...
Nosaltres sempre
hem d'estar alegres,
que si ploràvem
fem plorar el rei,
fem plorar el bisbe,
i els rics sensibles,
i els ducs amables,
i així plorem!
