Tanca les portes, seu i desperta
És estrany, les veritats són fortes.
Vols entre núvols, et falten les ales
Entre crits materns d'un setè pis.
Fa mal, el món és gris
Molt lluny de creure en res
Molt lluny d'entendre més
Molt lluny d'estar dient-te res
Cops que ens recorden, anys que no ens deixen
Entre els jocs i un cor d'un ésser petit.
Llums que t'espanten, mals que t'adormen
Creus en tot, però ell no escolta.
No ho sents? El món és gris.
Molt lluny de creure en res
Molt lluny d'entendre més
Molt lluny d'estar dient-te res
Molt lluny de creure en res
Molt lluny d'entendre més
Molt lluny d'estar dient-te res
Pols que ens avisa, plors que ens ofeguen
És prou trist quan tot se'n va.
Tinc por. no hi ha demà.
