Sota el cel rogent del seu poble encès
ha fugit a un país que fos d'una altra manera,
per viure en pau...
Lluny de casa seva, ha repudiat sa bandera.
Buscant la veritat d'un món més sensat
ha viatjat per terra i mar fins ser a casa meva,
i s'ha equivocat; sense un duro a la cartera
i una llengua estrangera.
Fa por mirar-li els ulls, ¿qui sap el que hi amaguen?
Mirall d'un dia infaust,
serà millor obrar amb repulsió
i no posar en joc la reputació.
No l'han escoltat, ni han parat per poder entendre'l.
No s'han molestat, no cal.
No li han preguntat, de bon cor aquí ja no en queda.
No hi han ni pensat.
Mai hagués cregut la primera nit
que al carrer hagués de dormir
entre yonkies i putes, ¿què està passant?
Això no és el que ell creia,
però és millor que la guerra.
I al terra estirat uns que van rapats,
li han obert a cops el cap amb la cara tapada.
No ets als seus plans fins ara,
no els hi dóna la gana.
Un tio amb gorra i galons l'estova i se l'emporta,
no en tenia prou doncs que encara ha rebut
per desconegut i per fer tant mala cara.
No l'han escoltat, ni han parat per poder entendre'l...
En mig d'aquest món podrit i fastigós
en el que tinc la sort de viure,
em pregunto si el diable
realment és el culpable.
Ens fa creure que no existeix
i així ens creiem que podem ser el nostre propi jutge.
Farem sempre el millor, ningú ens podrà dir no.
Tot està bé, per tot hi ha causa,
a la merda el diable.
Crec en la revolució, en que tots podem dir no
i en que hi ha quatre cabrons que no volen ser com jo.
Fills de puta, potser es pensen,
que són de l'univers el centre.
No els importa a qui dominen o a qui assassinen
ni que fan que moltes vides sempre siguin una merda.
Anem fent, som com el vent, passa el temps i estem perdent.
Sota el cel rogent del seu poble encès
ha fugit a casa meva.
No l'han escoltat ni se l'han mirat,
millor treure's el problema.
Tot està bé, per tot hi ha causa,
ningú ens podrà dir mai no.
De bon cor aquí ja no en queda.
