Com un tanoca
a preu ben fet,
faig pessigolles
sense voler,
sense plagis, indecents...
Com cada nit, enceto el seny
Canta, canta
poeta en falç, in vitro
uns quants afònics borden,
canta, canta, santa Bleda!
Un ram de flors si cantes bé!
llavis discrepen
adoquins com vitralls!
Calla que et conec herbeta
que et diuen marduix!
Canta, canta!
Rucs austers i cobren, pare perdona'ls
Canta, canta!
El càntir raja si el càntir és ple!
Canta, canta!
Absis adornant els cels
del cinisme aprens
cau del pou, disloca't!
Calla que et conec herbeta
que et diuen marduix!
Canta Santa de cara al vent,
canta Santa als Déus!
Compte compte, som més vells:
Calla ja que et conec herbeta
que et diuen marduix!
Ai, ai
què tens?
Disbarat...
Si t'ha ofès.
Són paranoies, oh! Quin mal!
Calla ja que et conec herbeta
que et diuen marduix!
Ai, ai! Quin mal en fa!
Et queixes poc, cauen niuets...
Ai quin mal en fa
amb un rosari i un barret verd...
Oh, oh...
