Veles e vents han mos desigs complir
Facent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar:
Xaloc, llevant, los deuen subvenir,
Ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
Fent humils precs al vent tremuntanal
Que en son bufar los sia parcial
E que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
Mudant color e l'estat natural,
E mostrarà voler tota res mal
Que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
E cercaran amagatalls secrets:
Fugint al mar, on són nodrits e fets,
Per gran remei en terra eixiran.
Amor, de vos, jo en sent més que no en sé,
De què la part pitjor me'n romandrà,
E de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé.
Jo tem la mort per no ser-nos absent,
Perquè amor, per mort, és a nul.lat;
Mas jo no creu que mon voler sobrats
Pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
Que, jo morint, no meta mi en bolit.
Sol est pesnsar me tol del món delit,
Car, nos vivint, no creu se pusca fer:
Après ma mort, d'amar perdau poder,
E sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d'aquest món ser eixit,
Tot lo meu mal serà vós no veer.
Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
De què la part pitjor me'n romandrà,
E de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé
